Descripción
En aquest llarg poema Handke ens convida a viure el temps d?una maneraprofunda, en una mena de comunió plena de sentit que anomena -durada-, un temps de la consciència que només pot ser captat fragmentàriament i que és de difícil, o impossible, definició però queconstitueix una de les experiències més plenes de la persona.
A través del llenguatge poètic, mitjançant una sèrie d?imatges, de records i de la intuïció i l?emoció més que no pas de la raó, Handke ens endinsa en aquesta -durada-, que no té res a veure amb un èxtasi fora del temps ni amb el temps que mesuren els rellotges, que està lligada a l?experiència de l?ésser i a la consciència i construcció d?aquesta mateixa -durada- en el llenguatge.
Valoraciones
No hay valoraciones aún.